divendres, 28 de febrer de 2014

La dolça espera... o no!!

Els primers dies fins i tot hi havia moments que dubtava si estava embarassada o no.. fins un dijous! Aix aquell dijous!!

D'un dia per l'altre van començar els marejos, els vòmits matiners, malestar general i mil coses més.

Respecte això hi ha dues anècdotes divertides.

Va resultar que el dissabte de la mateixa setmana que va començar tot havia d'estar a la botiga al carrer gràcies a la meva sogra que m'havia donat l'oportunitat. Doncs aquell dijous em va caure el món a sobre ja que encara ningú sabia que estava embarassada i volíem esperar una setmana més a dir-ho (ja us ho explicaré). 
Doncs la solució va ser fàcil! Vaig trucar a una amiga que ja ho sabia a veure si em podia cobrir i a la meva sogra li vam dir que jo estava amb una passa i que no em trobava bé. Vam decidir no dir res als de casa meva ja que no calia preocupar-los sense motiu. Doncs mentre estàvem explicant a la meva amiga com anava una mica el tema de la parada va resultar que la meva mare estava treballant per aquella zona i ens va venir a saludar. Li vam colar la mateixa mentida evidentment. Pobres mares que les vam enredar!! Jiji

Una altre de bona va ser el dia de l'aniversari del meu pare. Era el dia que havíem pensat dir-ho aprofitant l'esdeveniment. Al dinar érem força gent! Tiets, cosines, la meva sogra i la seva parella, la iaia, els meus pares i nosaltres. I clar, la meva mare em va demanar ajuda per a cuinar i jo no m'hi vaig poder negar. 
Però va arribar el dia i jo estava...FATAL!!! Total que amb el Marc ho vam estar parlant al matí i vam decidir que seria ell qui ajudaria a la meva mare. Quan vam arribar (1 hora més tard del que havíem quedat) la meva mare estava enfadada no, el següent.
I ja no us dic res quan li vaig dir que no estava massa fina i que ja l'ajudaria el Marc. A més el Marc per fer-ho més "portable" em va dir "ja et vaig dir que no fessis el tercer cubata!!" i la meva mare cada vegada més enfadada amb mi i jo... jo abraçada a la tassa del vàter jeje. Sort que la iaia ja ho sabia i em feia companyia ^^ 
Quan els ho vam dir la meva mare em va demanar disculpes i tot, pobreta a sobre que l’havíem enredat!! jeje 


Bueno, continuant amb lo de la "dolça" espera... Van anar passant els dies i el malestar i varis no acabava de passar mai!! Fins els dies de Nadal!! Jo estava més contenta que mai. Suposo que el còctel d'hormones va ajudar a que el Nadal fos més especial que mai i amb la fortuna que per fi em trobava bé i podia estar a la cuina mentre es cuinava i tot el què comporta el fet de no treure cada vegada que s'està coent alguna cosa.

Pensant que ja havia acabat aquell malson la setmana després del meu aniversari va tornar a aparèixer. Aquest cop per sort una mica més lleuger que abans però bueno... tampoc tant com sembla.

Així que això que als tres mesos passa és un mite més dins de l'embaràs.

Malgrat tot l'espera una miqueta dolça sí que és!! Sobretot quan notes que es belluga i que fa volteretes dins teu! I què millor per passar-la que sofà, manta, peli i la Vyna!! ^^




dimecres, 26 de febrer de 2014

Dues ratlletes

Sembla que faci moooolt des del dia que em vaig decidir a fer el test... de fet fa 25 setmanes (sisi, és que els embarassos es conten en setmanes!!)

Doncs després de dues setmanes sense tenir notícies de la indesitjada i després de les vacances (patint per si apareixia) vaig decidir fer el test.


És complicat però encara que saps que hi ha moltes possibilitats que surtin les dues ratlletes no t'ho acabes d'esperar. El millor del moment són els segons en què tardes en reaccionar i dedueixes que sí, que hi ha alguna cosa que ja està creixent. Només queda celebrar-ho (sense cava!!) i què millor que una abraçada entre somriures, ulls plorosos i ments que no s'ho acaben de creure.

I a partir d'aquí pensar què t'espera, com anirà, què serà, com serà, i un llarg llistat de preguntes més.