Els primers dies fins i tot hi havia
moments que dubtava si estava embarassada o no.. fins un dijous! Aix aquell
dijous!!
D'un dia per l'altre
van començar els marejos, els vòmits matiners, malestar general i mil coses
més.
Respecte això hi ha
dues anècdotes divertides.
Va resultar que el
dissabte de la mateixa setmana que va començar tot havia d'estar a la botiga al
carrer gràcies a la meva sogra que m'havia donat l'oportunitat. Doncs aquell
dijous em va caure el món a sobre ja que encara ningú sabia que estava
embarassada i volíem esperar una setmana més a dir-ho (ja us ho
explicaré).
Doncs la solució va
ser fàcil! Vaig trucar a una amiga que ja ho sabia a veure si em podia cobrir i
a la meva sogra li vam dir que jo estava amb una passa i que no em trobava bé.
Vam decidir no dir res als de casa meva ja que no calia preocupar-los sense
motiu. Doncs mentre estàvem explicant a la meva amiga com anava una mica el
tema de la parada va resultar que la meva mare estava treballant per aquella
zona i ens va venir a saludar. Li vam colar la mateixa mentida evidentment.
Pobres mares que les vam enredar!! Jiji
Una altre de bona va
ser el dia de l'aniversari del meu pare. Era el dia que havíem pensat dir-ho
aprofitant l'esdeveniment. Al dinar érem força gent! Tiets, cosines, la meva
sogra i la seva parella, la iaia, els meus pares i nosaltres. I clar, la meva
mare em va demanar ajuda per a cuinar i jo no m'hi vaig poder negar.
Però va arribar el
dia i jo estava...FATAL!!! Total que amb el Marc ho vam estar parlant al matí i
vam decidir que seria ell qui ajudaria a la meva mare. Quan vam arribar (1 hora
més tard del que havíem quedat) la meva mare estava enfadada no, el següent.
I ja no us dic res
quan li vaig dir que no estava massa fina i que ja l'ajudaria el Marc. A més el
Marc per fer-ho més "portable" em va dir "ja et vaig dir que no fessis
el tercer cubata!!" i la meva mare cada vegada més enfadada amb mi i jo...
jo abraçada a la tassa del vàter jeje. Sort que la iaia ja ho sabia i em feia
companyia ^^
Quan els ho vam dir
la meva mare em va demanar disculpes i tot, pobreta a sobre que l’havíem
enredat!! jeje
Bueno, continuant amb
lo de la "dolça" espera... Van anar passant els dies i el malestar i
varis no acabava de passar mai!! Fins els dies de Nadal!! Jo estava més
contenta que mai. Suposo que el còctel d'hormones va ajudar a que el Nadal fos
més especial que mai i amb la fortuna que per fi em trobava bé i podia estar a
la cuina mentre es cuinava i tot el què comporta el fet de no treure cada
vegada que s'està coent alguna cosa.
Pensant que ja havia acabat aquell
malson la setmana després del meu aniversari va tornar a aparèixer. Aquest cop
per sort una mica més lleuger que abans però bueno... tampoc tant com sembla.
Així que això que als
tres mesos passa és un mite més dins de l'embaràs.
Malgrat tot l'espera
una miqueta dolça sí que és!! Sobretot quan notes que es belluga i que fa
volteretes dins teu! I què millor per passar-la que sofà, manta, peli i la
Vyna!! ^^