dimarts, 18 de març de 2014

Moving!!

Suposo que és un dels moments més esperats de l'embaràs, quan ja comences a notar els moviments!!

Jo els vaig notar a la setmana 18 però realment no estava segura si era ella o només un símptoma d'una mala digestió. 

Unes bombolletes recorrien la meva panxa, suaus, molt suaus i clar! Amb les ganes que en tens no saps segur si es belluga de veritat o són paranoies!!

Una mica més endavant les bombolletes ja van passar a ser com carícies. Fins que arriba el dia que oh! la panxa també s'ha bellugat!! Això va passar el 27 de desembre mentre preníem el solet a la platja i el Marc li va posar Bon Jovi mentre descansàvem (sort que li agrada la bona música!!). 

Malauradament el Marc encara va tardar una miqueta en notar-la i és que quan és tant petita des de dins es nota molt bé però des de fora res... una birria!! A més costa molt que coincideixi el moment en que ella decideix fer-se notar amb el moment en què algú hi té la mà a sobre.

Després els moviments comencen a ser una mica més bèsties i la panxa comença a anar d'un costat a l'altre d'una manera increïble, però clar... ens trobem igual que abans, és difícil agafar el moment bo. En el vídeo que us adjunto vora el minut 0:52 es veu com es belluga. Si us ho voleu mirar tot veureu com l'emprenyo perquè faci alguna cosa! ^^




Dues vegades m'ha passat coses molt rares dignes de la pel·lícula Alien! Una va ser el dia que la Coaner va fer truita. Sisí, Truita! Es va donar la volta sobre si mateixa passant del costat dret a l'esquerra. La panxa va fer una onada que donava una mica de mal rotllo, però per mal rotllo un dia que em disposava a intentar dormir i estant de costat va decidir fer una patada digna de Jackie Chan i va sortir un bultet del centre de la meva panxa!! Llàstima que això no ho he pogut gravar... però encara queden unes setmanetes i amb una mica de sort una o altre farà!! 

dijous, 6 de març de 2014

Coses que diuen a les embarassades que es podrien estalviar

Us faig un resum amb preguntes i coses que m'han dit gent de relativament poca confiança i la meva opinió al respecte. A veure si així sabeu què no dir quan us trobeu una embarassada :P

"Aprofita ara i descansa que després no podràs!!" ---> I ara tampoc!! Es belluga tota la nit i et desperta,  fa mal l'esquena i no hi ha manera de trobar la posició i això tenint sort si a més no afegeixes els àcids estomacals i les ganes de pixar cada 3 minuts!!

"Segur que es una nena perquè estàs molt guapa!" ---> Doncs mira.. sort que sí perquè si al principi de la revolució hormonal em diuen que serà un nen perquè estic molt lletja segur que no els queden ganes de dir-me res més fins que no vagi a l'escola el nen...

"Ui! Si no tens gens de panxa!" o "Ui! Quina panxa que tens!" --> Qualsevol de les dues versions és igual... La qüestió és comentar la panxa que tens, doncs mira si en tinc poca és perquè encara és massa petit/a perquè abulti i si en tinc molta és perquè ja és massa gran perquè passi deseparcebut/da!!

"I quan t'has engreixat?" --> Perdona!!?? I a tu què t'importa el què m'he engreixat!! I en el meu cas pitjor que em vaig aprimar i als 7 mesos i mig peso igual que al principi d'estar embarassada!! La gent encara mira més raro.

Tema pors. Aquí no hi ha una frase concreta. però pel que es veu la gent es passa l'embaràs cagada de por. Doncs jo no! Mira sort que tinc! Seré un bitxo raro però no tinc por a que la cosa vagi malament, de fet ni se'm va passar pel cap, ni que tingui problemes a l'hora del part, ni que surti negre!! No sé a què té tanta por la gent!! Evidentment que hi ha possibilitats que passi alguna cosa (menys lo de que surti negre ;)) però no per això m'haig de passar tot l'embaràs patint! Un embaràs s'ha de disfrutar!!

"Només fas el seguiment per la SS?" --> Docns sí! I n'estic contentíssima! Em tracten superbé i em tenen controlada lo just i necessari. I l'Hospital d'Igualada és prou bo com perquè em vulgui estalviar 3/4 d'hora de carretera amb contraccions per anar a un hospital a Bcn.

"Li donaràs pit?"--> A veure... aquest sí que és un tema que em fa gràcia! Contrastat amb altres embarassades és una pregunta molt freqüent. Resulta que si li dones pit estaràs esclavitzada i que no podràs anar enlloc sense el nadó ( o no tant nadó si fas cas a la OMS i fas lactància exclusiva 6 mesos i amb alimentació complementària fins els dos anys o MÉS) i si li dones llet de fórmula resulta que ets una mala mare perquè no vols sacrificar els teus pits o no sé què. Començo a pensar que la millor resposta davant a aquesta pregunta és "perquè ho vols saber? Vindràs tu a donar-li _____ (posar el què sigui) quan plori a les nits?"

Segur que en sortiràn més d'aquí a que la Coaner decideixi sortir!! ;)

dilluns, 3 de març de 2014

Saps què??

Una de les coses més divertides del principi és pensar com donaràs la bona nova als familiars i amics.

En el nostre cas ho van saber abans els amics que els familiars ja que volíem fer-ho en una ocasió especial. 

Des del meu punt de vista va ser genial anar dient un a un la notícia i poder veure la reacció que tenien. Només en un cas ho vam dir en grup ja que la ocasió s'ho mereixia ja que una altre de les parelles va tenir la mateixa notícia que nosaltres i ja posats a celebrar ho celebrem doble no??

Pel què fa a la família a la primera que li vam dir va ser a la meva àvia. Li vam dir el mateix dia que vam fer el test i el primer que enes va preguntar va ser "De debò?" La vaig veure molt emocionada i il·lusionada però una mica incrèdula... besàvia per primera vegada, tu diràs!! A la pobre li vam demanar que no ho digués a ningú ja que volíem esperar una mica. Va patir molt callant-ho!! Però va aguantar fins l'últim moment.

Més endavant  li vam dir al meu germà ja que no podia estar al dinar d'aniversari del meu pare que era quan ho volíem dir. Tot sopant em va comentar quin regal podíem fer ja que normalment fem un regal conjunt. La meva resposta va ser que aquesta vegada jo ja tenia el regal i no podíem fer-li entre els dos, que era cosa del Marc i meva. Ell va tractar d'endevinar què era i després de rumiar durant una estoneta es va quedar parat i em va dir: "Que estàs embarassada?" Li vam dir que sí i crec que casi van ser les últimes paraules que li vam sentir dir durant el sopar de lo parat que es va quedar. Això sí, quan va reaccionar se'l veia mooolt content i il·lusionat.

Aprofitant que aquell cap de setmana van venir els meus tiets de Navarra també vam aprofitar per dir-li a la tieta. Quan va venir a buscar-me per anar a esmorzar li vam deixar anar el notición i també es va emocionar molt.

Va passar la setmana i el dissabte vam anar a l'Ametlla de Mar per dir-ho al pare del Marc i al Juli i l'Alba. El Marc li va donar al seu pare una caixeta on hi havia uns peücs. Tots van començar a cridar i molt emocionats ens van felicitar. Vam aprofitar i també li vam dir a la seva àvia. Va estar molt contenta de ser besàvia altre vegada. 

El diumenge teníem el dinar (ja en sabeu el principi del diumenge sinó us podeu llegir el post "La dolça espera...o no!!"). Hi havia la mare del Marc i el Nicolàs, els meus pares, la iaia, els tiets i les cosines. Així ho dèiem a molts a la vegada Jiji. Després del dinar li vam donar al meu pare unes cartolines on es llegia el següent text: 

Aquí tens un regal per a tu
(De fet no està aquí i tampoc és només per a tu)
 És un regal per a tots,
De fet tampoc és ben bé un regal,.. és una aventura!!
Ara sí!! Una aventura per a tots!
Perquè surti bé heu de reunir un seguit de condicions:
1.- No té límit de temps, així que us heu de comprometre amb cos i ànima.
 2.- Estar forts, requerirà aixecament de pesos.
3.- Paciència (que és la mare de la ciència), hi pot haver situacions límit.
4.- Treball en equip, de vegades farà falta l’ajuda dels altres i aquesta ha de ser donada.
5.- Tolerar olors, algunes proves poden ser una mica… com ho diríem? Pudents!
6.- Equilibri, caldrà no perdre’l mai i aconseguir que tiri endavant.
7.- Coneixement, tots i cadascun de vosaltres podrà aportar les seves habilitats per tal que pugui evolucionar.
 8.- Comprensió, hi haurà tiba i arronsa però això no vol dir que ningú en quedi fora.
 9.- Resistència, això pot implicar des de nits sense dormir a curses d’obstacles.
 10.- Finalment i el més important AMOR (que cursi queda això però és el què hi ha!!)
Accepteu l’aventura??
Ostres!! Ara que ho pensem encara no us hem dit de què es tracta!!

Obre el paquet

I dins el paquet hi havien els peücs. Mentre el meu pare ho llegia es va anar posant una mica nerviós i jo pensava que havia deduït de què anava però no! Fins que no va veure els peücs no va saber què era el regal!! 

Bueno... us poso l'enllaç del vídeo per si el voleu veure que hi ha cares que no tenen pèrdua!! ^^ 



Crec que la única que va sospitar va ser l'Anna que em va preguntar "Que ens heu de dir alguna cosa?" i jo no la vaig poder ni mirar per no desvelar res abans d'hora!! 

Pel que fa als altres què millor que fer-ho públic a les xarxes socials amb una foto ben divertida!! 




Cal dir que és molt bonic veure com reaccionen les persones davant d'aquestes notícies!! Realment no té preu poder compartir moments tant especials amb la gent que estimes i que et demostrin que és mutu.