dilluns, 23 de juny del 2014

Com va crèixer la panxa!!

Les fotos de l'evolució de l'embaràs.. cadascuna parla per si mateixa! :)














Voleu saber on ho he fet?

El primer cop que ho vaig fer en públic va ser al provador d'una botiga a Igualada... Malpensats!!!

He vist un vídeo que parla de la normalització de la lactància en públic i m'ha fet molta gràcia. Aquí el teniu:



Així que he pensat anar fent una llista amb els llocs on li he donat pit a la Coaner ja que de vegades poden ser llocs o situacions curioses.

- Okaïdi Igualada- La noia em va oferir una cadira i tot perquè estigués més còmode i la possibilitat d'anar-hi encara si estic per la vora i hi ha una "emergència". Molt amable per part seva!

- A la sala de lactància de l'Splau. - El pitjor lloc de moment!! Feia moooolta calor, vaig haver de despullar a la Coaner i donar-li pit de peu mentre la suor em regalimava pels braços. Això deixant a part la pudor que feia. Un nunca mais en tota regla!!

- Al mig de la cerimònia del casament de David i la Clàudia.- Sort que estàvem en un raconet perquè clar.. no calia donar la nota. Durant el banquet també ho vaig fer al lavabo i al porxo mentre la resta de convidats sopava! Un paisatge molt bonic per donar pit :)

- Al restaurant del càmping "La Siesta" mentre acabàvem de dinar.

- Al parc de Vallbona (a Igualada) entre les 10 i les 11 de la nit. També un molt bon lloc per donar pit entre els arbres i amb "bones" vistes.

-Al Passeig d'Igualada.

- A la terrassa del Garnier

- Asseguda a terra davant del kiddy' class de la rambla d'Igualada.


De moment només tinc aquests llocs ja aniré ampliant la llista^^




dimarts, 10 de juny del 2014

Els dies passen...

Sembla mentida lo ràpid que va el temps! Fa un mes i mig encara estava dins la meva panxa i ara ja riu, aixeca el cap i ens xerra a totes hores!! (Dir: Au, Ai, Ou, O i E es pot considerar xerrar oi??)

Doncs us faré un resum del primer mes i mig de vida de la Coaner.

Abans que nasqués em preocupava molt fer-ho bé, saber com reaccionar davant els plors i les nits.

Afortunadament les nits són fantàstiques, tret de dues que vam dormir poquet, acostuma a fer una toma sobre les 12 de la nit i dorm unes 4 hores seguides de mínima (un dia en va dormir 6!!). Així que les nits no són un problema en absolut.

El saber reaccionar és innat. Els primers dies si que vas una mica perdut però partint de la base que només poden ser 4 coses (gana, caca, son i falta de mimos) és fàcil descobrir quin és el "gran" problema que la fa plorar. Ara com s'ha acostat la calor n'hi hem d'afegir un cinquè, però tampoc s'ha complicat massa la cosa.

Fer-ho bé. No hi ha res escrit sobre si es fa bé o no el ser mare/pare així que si hi poses ganes i t'hi esforces ja ho fas bé. Amb tots els problemes que vam tenir amb la lactància ara ja fa dues setmanes que s'agafa genial, no em fa gens de mal i podem fer pit tranquil·lament on vulguem. Per tant amb molta paciència i constància tot és possible!! Fa un mes i mig no m'hagués cregut que diria això!! ^^

Avui m'han donat l'alta perquè la quarentena ja ha passat i és ben cert que físicament ja practicament estic com abans, mentalment... una mica més boja cada dia però això ja és el normal!!

Us poso algunes fotos perquè s'us caigui la babilla!! ;P