Saps què??

Una de les coses més divertides del principi és pensar com donaràs la bona nova als familiars i amics.

En el nostre cas ho van saber abans els amics que els familiars ja que volíem fer-ho en una ocasió especial. 

Des del meu punt de vista va ser genial anar dient un a un la notícia i poder veure la reacció que tenien. Només en un cas ho vam dir en grup ja que la ocasió s'ho mereixia ja que una altre de les parelles va tenir la mateixa notícia que nosaltres i ja posats a celebrar ho celebrem doble no??

Pel què fa a la família a la primera que li vam dir va ser a la meva àvia. Li vam dir el mateix dia que vam fer el test i el primer que enes va preguntar va ser "De debò?" La vaig veure molt emocionada i il·lusionada però una mica incrèdula... besàvia per primera vegada, tu diràs!! A la pobre li vam demanar que no ho digués a ningú ja que volíem esperar una mica. Va patir molt callant-ho!! Però va aguantar fins l'últim moment.

Més endavant  li vam dir al meu germà ja que no podia estar al dinar d'aniversari del meu pare que era quan ho volíem dir. Tot sopant em va comentar quin regal podíem fer ja que normalment fem un regal conjunt. La meva resposta va ser que aquesta vegada jo ja tenia el regal i no podíem fer-li entre els dos, que era cosa del Marc i meva. Ell va tractar d'endevinar què era i després de rumiar durant una estoneta es va quedar parat i em va dir: "Que estàs embarassada?" Li vam dir que sí i crec que casi van ser les últimes paraules que li vam sentir dir durant el sopar de lo parat que es va quedar. Això sí, quan va reaccionar se'l veia mooolt content i il·lusionat.

Aprofitant que aquell cap de setmana van venir els meus tiets de Navarra també vam aprofitar per dir-li a la tieta. Quan va venir a buscar-me per anar a esmorzar li vam deixar anar el notición i també es va emocionar molt.

Va passar la setmana i el dissabte vam anar a l'Ametlla de Mar per dir-ho al pare del Marc i al Juli i l'Alba. El Marc li va donar al seu pare una caixeta on hi havia uns peücs. Tots van començar a cridar i molt emocionats ens van felicitar. Vam aprofitar i també li vam dir a la seva àvia. Va estar molt contenta de ser besàvia altre vegada. 

El diumenge teníem el dinar (ja en sabeu el principi del diumenge sinó us podeu llegir el post "La dolça espera...o no!!"). Hi havia la mare del Marc i el Nicolàs, els meus pares, la iaia, els tiets i les cosines. Així ho dèiem a molts a la vegada Jiji. Després del dinar li vam donar al meu pare unes cartolines on es llegia el següent text: 

Aquí tens un regal per a tu

(De fet no està aquí i tampoc és només per a tu)

 És un regal per a tots,

De fet tampoc és ben bé un regal,.. és una aventura!!

Ara sí!! Una aventura per a tots!

Perquè surti bé heu de reunir un seguit de condicions:

1.- No té límit de temps, així que us heu de comprometre amb cos i ànima.

 2.- Estar forts, requerirà aixecament de pesos.

3.- Paciència (que és la mare de la ciència), hi pot haver situacions límit.

4.- Treball en equip, de vegades farà falta l’ajuda dels altres i aquesta ha de ser donada.

5.- Tolerar olors, algunes proves poden ser una mica… com ho diríem? Pudents!

6.- Equilibri, caldrà no perdre’l mai i aconseguir que tiri endavant.

7.- Coneixement, tots i cadascun de vosaltres podrà aportar les seves habilitats per tal que pugui evolucionar.

 8.- Comprensió, hi haurà tiba i arronsa però això no vol dir que ningú en quedi fora.

 9.- Resistència, això pot implicar des de nits sense dormir a curses d’obstacles.

 10.- Finalment i el més important AMOR (que cursi queda això però és el què hi ha!!)

Accepteu l’aventura??

Ostres!! Ara que ho pensem encara no us hem dit de què es tracta!!

Obre el paquet…

I dins el paquet hi havien els peücs. Mentre el meu pare ho llegia es va anar posant una mica nerviós i jo pensava que havia deduït de què anava però no! Fins que no va veure els peücs no va saber què era el regal!! 

Bueno... us poso l'enllaç del vídeo per si el voleu veure que hi ha cares que no tenen pèrdua!! ^^ 

Crec que la única que va sospitar va ser l'Anna que em va preguntar "Que ens heu de dir alguna cosa?" i jo no la vaig poder ni mirar per no desvelar res abans d'hora!! 

Pel que fa als altres què millor que fer-ho públic a les xarxes socials amb una foto ben divertida!! 

Cal dir que és molt bonic veure com reaccionen les persones davant d'aquestes notícies!! Realment no té preu poder compartir moments tant especials amb la gent que estimes i que et demostrin que és mutu.