divendres, 25 d’abril del 2014

Normes d’ús i fer de casa nostra amb la Coaner

En vistes que tothom està a l'espectativa i que la Coaner encara no vol sortir hem pensat que és un bon moment per compartir les normes d’ús i fer de casa nostra amb la Coaner per tal d'evitar explicar les coses mil vegades ^^

1.- Abans de fer una visita no està malament enviar whatsapps per informar i confirmar que estem... "disponibles".


2.- Si voleu fer fotos, feu-ne però que quedin en àmbit privat. Si les pengeu a facebook assegureu-vos que només les poden veure els vostres amics!


3.- Si ens voleu ajudar ens podeu preguntar què necessitem, no tot acaba en fer de cangurs!! 


4.- La Coaner no és una pilota de rugby que no passi de mà en mà.


5.- Si la Coaner té son, dorm.

5.1.- Si dorm, no la despertarem.

          5.2.- Si tens ganes de donar mimos i carantonyes i la Coaner està dormint, segur que la Vyna estarà molt agraïda de rebre’n!


 6.- Si la Coaner té gana, menja.

6.1.- No, no és massa gran per fer pit. Pendrà pit fins que ella vulgui. Més info a "Alimentación del lactante y del niño pequeño" (OMS) o podeu llegir Un regal per a tota la vida de Carlos González.

6.2.- No, no és massa petita per donar-li trossos. A partir dels 6 mesos menjarà com nosaltres. Més info "Los bebés pueden pasar "de la teta a los macarrones"" o podeu llegir El meu nen no menja de Carlos González o Se me hace bola de Julio Basulto.

6.3.- Si a la Coaner no li agrada, no s'ho menja. Oi que tu no vas a un restaurant i et demanes el què no t'agrada de la carta?


7.- Si la Coaner plora, li farem cas al igual que si ho fas tu també te'n fariem.


8.- Si la Coaner no vol el xumet, no se li posa.


9.- Si vol braços, s’hi estarà! Segur que quan tingui 15 anys ja no ho voldrà.


10.- La Coaner estimarà tots els animals.

       10.1.- No passa res perquè un gos se li acosti i la llepi i vulgui jugar amb ella.

       10.2.- Evidentment tampoc passa res si la Vyna vol dormir amb ella.


11.- En cas de negar-li qualsevol cosa s’ha d’argumentar. Un “No perquè jo ho dic” no serveix. 




Un link que també us pot interessar és el de la "crianza con apego" a la wikipèdia per saber de què va tot això.


P.D.: Aquest post segur segur s'anirà ampliant amb més normes!! ;)

dilluns, 21 d’abril del 2014

21 d'Abril

Estem a una setmaneta de sortir de comptes i sembla que encara no té massa ganes de treure el cap (literalment i metafòrica), però avui és un dia important per nosaltres també! ÉS L'ANIVERSARI DEL MARC!!

Des de l'entrada d'avui només et vull felicitar Marc. Per mooooltes coses, no només perquè fas anys. Et vull felicitar perquè has estat al meu costat en tot moment ("en lo bueno i en lo malo" tal i com diuen a les pel·lícules), perquè ja fa més de 5 anys que m'aguantes i ho estas fent molt bé, perquè malgrat que el temps passa sembla que hagi estat molt curt, perquè tot i despertar-te mil vegades a les nits (sorry) t'aixeques amb un somriure i em fas riure a mi,  perquè abans que neixi la Coaner ja he pogut veure que seràs un pare genial, perquè aguantes les meves continues interrupcions i encara no m'has fet fora de casa i... hi ha tantíssimes coses per les que et podria felicitar que no acabaria mai d'escriure!!

Et felicito perquè avui fas 31 anys i t'animo a no canviar, a tirar endavant amb tot com ho fas fins ara, a lluitar pel què tu vols i pel què tu creus sense por i seguir endavant malgrat les dificultats.

Espero que els 31 sigui una edat inolvidable per tu i que ho passem genial fent-nos grans junts!!!

T'estimo!!


diumenge, 13 d’abril del 2014

Com entretenir-se mentre estas esperant

L'espera es fa llarga, no ens enganyem! A dues setmanes vista de la DPP (data prevista de part) tothom t'explica de gent que ha parit abans de sortir de comptes.... i jo... jo no tinc ni una senyal que la Coaner vulgui sortir!!! :'(

Doncs bé, sense voler-ho (jeje ^^) ens ho estem passant d'allò més bé enredant a la família. De fet és culpa d'ells per estar tant nerviosos!! ;)

El primer en fer-ho va ser el Marc (perquè després digueu que la que té males idees sóc jo!). Resulta que l'altre dia va trucar al Juli, i aquest per fer-li la broma li va preguntar si ja l'haviem tingut, cosa que el Marc va aprofitar i li va dir que sí. El que es va sentir a continuació va ser: "ALBAAAAAAA!!!!" i el Marc i jo rient!!

L'endemà vaig haver de trucar a la meva mare i no vaig poder evitar enredar-la una mica. Quan va contestar el telèfon (estava treballant) només em vaig limitar a dir-li: "Busca algú que et substitueixi que ja som a l'hospital. Habitació 231." I ella més parada que mai va fer un "Què dius??!!!" Jajaja

Dissabte vam fer una mona i aprofitant vam intentar colar la broma al grup dels hollies dient "Mireu què ha arribat abans d'hora" però els hollies no estaven massa per whatsapps i no va triomfar com ens pensavem... --'

Aquest diumenge haviem quedat amb la Ma Angels per dinar a casa seva i com no, ja tornavem a tenir carn susceptible de bromes. Quan ja estavem a la porta el Marc la va trucar i li va dir que no hi aniriem perquè jo no em trobava bé. La pobre es va posar molt nerviosa i entre que ho assimilava i ens deia que si necessitavem res vam trucar a l'interfon. Jeje Casi ens pela!!!

Això sí, molt dir de nosaltres però ella no se'n va poder estar i li va fer la jugada al Nicolás. Quan va arribar li va dir que haviem trucat i que no anavem a dinar que no em trobava bé. Ella li va proposar de venir a veure com estavem i ell va dir que ens truqués per preguntar (un ole pel Nicolás!). Ella va venir al menjador pensant que ell la seguiria i ens veuria, però no. Ell cap a l'habitació i ella fent veure que no li agafavem el telèfon. Després d'un parell de minuts va aparèixer el Nicolás al menjador i li va dir que si no contestavem que no truqués més (un altre ole per ell!!!). Nosaltres asseguts al sofà que ja no podiem aguantar més el riure i per sort ens va veure!! La seva cara va ser massa!!! :)

Esperem que no tardi massa si no... no ens fem responsables de trucades a altes hores de la nit ni de possibles taquicàrdies!! :p

divendres, 11 d’abril del 2014

Amistats

Quan et quedes embarassada creus que les coses no canviaran massa, que podras sortir igualment, quedar com de costum i fer el ruc com sempre.

Passen els dies i veus que la teva bateria s'acaba molt abans que la del mòbil i que les nausees i el malestar ja no et permeten fer tantes coses com abans. Tot això afecta i molt a la relació amb els amics.

Si tens sort i aconsegueixes fixar un dia en que a l'amic/amiga li va bé quedar i tu estas amb relatives forces t'adones que el teu tema de conversa se centra en l'embaràs (de fet fa dies que no fas "res" més que estar embarassada), i clar... el/la pobre ha d'aguantar les ecos, els videos de la panxa bellugant i les crítiques a tots aquells que et porten la contrària en alguna cosa respecte el bebé.

Des d'aquí vull donar les gràcies especialment a dues persones que m'han aguantat els rotllos i que s'han preocupat de preguntar-me què tal estic i com em va tot. Us estimo molt i realment agraeixo que encara que de vegades hàgim desquedat a última hora estigueu al meu costat i hàgiu volgut compartir aquests mesos tant importants per mi. (No poso noms... qui ho sigui ja ho sap :p)

Per altre banda l'embaràs m'ha permés conèixer a un grup de noies fantàstiques i amb les que tinc la sensació que conec des de fa segles!! El grup de les supermamis!! M'encanta poder xerrar de tot el què ens passa al cos, pel cap i les rallades mentals de vegades provocades pels coctels d'hormones que portem a sobre! Estic molt feliç d'haver tingut la sort d'haver coincidit en el forum i d'haver creat aquest grup tant maco.

Aix.... que avui tinc un dia sensiblón!!! ^^

dijous, 10 d’abril del 2014

Boja per les compres!

Aiaiai!! És un tema taaant complicat!! Bé, de complicat no en té res!! El problema és que si la roba per a tu enganxa la de nens petits ja ni t'explico!!

Quan no saps si serà nen o nena fas ullades (és inevitable no fer-ne) però clar, no t'hi acabes de fixar. Això sí, un cop t'han confirmat si hi ha tita o no hi ha tita la roba que anaves mirant ara porta un cartell lluminós, fluorescent, subratllat i en negreta tot dient: "Estarà guapíssima amb aquest vestit!!"

I aquí si que ja l'has liat. Sobretot si enganxes època de rebaixes i està tot "bé" de preu, perquè la robeta és cara però si busques ofertes pots firar-te per poquets diners.

Total que abans passaves per la secció bebés ràpid però ara t'hi pots passar hores!! I si et passa com a mi casi t'oblides que tu també t'has de vestir i que la teva panxa va creixent i aviat no cabrà dins de cap dels pantalons o samarretes que tens!!

El pitjor de tot són les botigues on-line d'ofertes. Allà si que tu carregues el cistell amb tot el què t'agrada i clar, per aprofitar despeses d'enviament no compraràs dues peces només... Total que després de carregar força un cistell que no pesa tanques els ulls i apretes el número de la tarja de crèdit casi de memòria i li dones a acceptar. Ja està! En uns dies rebras el paquet com si fós un regalet a casa.

Doncs bé, sense donar-nos-en compte ja tenim a la Coaner vestida fins al mig any!! Però està clar que si tornem a trobar bones ofertes alguna cosa més segur que li caurà!


(Foto de la primera tongada de compres!!)




dijous, 3 d’abril del 2014

Corbates o tutús??

Crec que tothom en el fons té les seves preferències però és cert que en el moment en què estàs embarassada t'és absolutament igual el sexe del bebè.

Jo sempre havia tirat més cap a les nenes (tot i saber que són més del papa que de la mama) però sempre he imaginat primer tenir una nena i després un nen i després.. bueno... no se sap mai si hi ha després o no i menys avui en dia com estan les coses.

En el principi de l'embaràs tenia la sensació que era un nen i ja m'imaginava les coses amb un nen.

Vam estar mirant sobre lo de les ecos 4D i vam descobrir que a partir de la setmana 15 ja et deien el sexe. I jo com sóc tafanera per naturalesa no vaig tardar si un minut en agafar l'oferta i buscar hora per saber-ho!

Doncs bé, quan va arribar el dia... va resultar estar creuada de cames i no es va deixar veure en cap moment. Això sí, saltar, saltava molt!! 

Em va fer una mica de ràbia però és el què hi havia i no hi podia fer res. Vam haver d'esperar 5 setmanes més fins que teníem la eco de la SS.

Quan va arribar el dia recordo estar estirada al llit i la noia superhipermegaconcentrada en les imatges de la eco i en un moment donat el Marc va fer un somriure. Jo allà vaig pensar "És un nen!! Perquè si el Marc ha vist algo deu ser una tita" però no.. resulta que li va fer gràcia que havia fet un saltironet. Aleshores la noia de la eco va pronunciar les paraules màgiques "Voleu saber què és?" i jo... li vaig dir que sí intentant no semblar desesperada ^^  Va remenar una miqueta va girar la pantalla i ens va dir que era una nena!! En un primer moment casi no vaig ni reaccionar. M'havia mentalitzat tant que seria un nen que no m'ho esperava. 

Al sortir de l'hospital vam enviar el vídeo que havíem gravat el cap de setmana anterior (amb finals alternatius) per tal de comunicar si era nen o nena ja que tothom esperava amb candeletes la notícia.


Us poso el vídeo:


Després d'això ja va començar la dèria de les compres però això ja ho tractarem en un altre post!! ;)