dimarts, 13 de maig de 2014

La llet i la mala llet

Lactància materna o lactància artificial?
És una pregunta més important del què sembla. Tothom sap els milers de beneficis que té la llet materna i la extremada comoditat que té la lactància artificial.

En el meu cas si m'ho haguessin preguntat abans de l'embaràs i de llegir i llegir sobre lactància ho tenia claríssim: llet artificial. A mida que em vaig anar informant vaig veure que realment el millor per a la Coaner era la meva llet (la bona, està clar!).

Doncs ja estava decidida la resposta. Lactància materna (LM).

Després de llegir la biblia de la LM (Un regal per a tota la vida de Carlos González) vaig pensar que no era tant complicat. De fet les pautes són força clares i s'ha fet des dels inicis de la humanitat... potser fins i tot algún dinosaure mamava!!

Quan t'hi poses no és tant fàcil, no. Aquí és on entra la mala llet.

Els dos primers dies no va menjar res. No aconseguiem que s'agafés i una infermera de l'hospital enlloc d'ajudar-nos ens va fer anar enrere. Total que la pobreta va agafar com por al pit i no la hi podia ni acostar.

Ella havia de menjar, estava clar! Així que vaig optar per biberons però de llet materna. Així que em vaig passar una setmana amb el llevallets amunt i aball perquè la Coaner pugués agafar forces, pes i més gana.

Quan va semblar que ja tenia més ànims vam probar de posar-la al pit però la por encara no havia passat... així que xeringa de llet, ella reposant sobre el pit i anar tirant llet mica en mica perquè ho associés.

Finalment vam decidir probar amb mugronera (un trasto de silicona que et poses al mugró) i com és molt semblant a la tetina del biberó ho va agafar bé.

Des d'aleshores tot ha anat sobre rodes. Mama a demanda i se la veu forta i animada.

El pròxim pas és aconseguir treure la mugronera. El motiu? Amb la mugronera la LM serà curta perquè el tipus de succió no és el mateix...

Hi ha molts dies que donen ganes de llençar la tovallola. Sobretot en dies com avui que de 7 hores que ha estat desperta 5 i mitja se les ha passat agafada al pit. Però aleshores veus que quan es desenganxa fa un somriure de felicitat i saps que és el millor per ella. I per ella ho fas tot!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada