dimarts, 10 de juny de 2014

Els dies passen...

Sembla mentida lo ràpid que va el temps! Fa un mes i mig encara estava dins la meva panxa i ara ja riu, aixeca el cap i ens xerra a totes hores!! (Dir: Au, Ai, Ou, O i E es pot considerar xerrar oi??)

Doncs us faré un resum del primer mes i mig de vida de la Coaner.

Abans que nasqués em preocupava molt fer-ho bé, saber com reaccionar davant els plors i les nits.

Afortunadament les nits són fantàstiques, tret de dues que vam dormir poquet, acostuma a fer una toma sobre les 12 de la nit i dorm unes 4 hores seguides de mínima (un dia en va dormir 6!!). Així que les nits no són un problema en absolut.

El saber reaccionar és innat. Els primers dies si que vas una mica perdut però partint de la base que només poden ser 4 coses (gana, caca, son i falta de mimos) és fàcil descobrir quin és el "gran" problema que la fa plorar. Ara com s'ha acostat la calor n'hi hem d'afegir un cinquè, però tampoc s'ha complicat massa la cosa.

Fer-ho bé. No hi ha res escrit sobre si es fa bé o no el ser mare/pare així que si hi poses ganes i t'hi esforces ja ho fas bé. Amb tots els problemes que vam tenir amb la lactància ara ja fa dues setmanes que s'agafa genial, no em fa gens de mal i podem fer pit tranquil·lament on vulguem. Per tant amb molta paciència i constància tot és possible!! Fa un mes i mig no m'hagués cregut que diria això!! ^^

Avui m'han donat l'alta perquè la quarentena ja ha passat i és ben cert que físicament ja practicament estic com abans, mentalment... una mica més boja cada dia però això ja és el normal!!

Us poso algunes fotos perquè s'us caigui la babilla!! ;P








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada